L’exposició PEEP SHOW proposa una aproximació innovadora a la ceràmica contemporània feta per dones, mitjançant un dispositiu escenogràfic que evoca el voyeurisme i la fragmentació de la mirada.
A través d’una sèrie de finestres que donen al Daró, el riu que travessa la Bisbal, l’espectador és interpel·lat a observar (i, alhora, a qüestionar) les dinàmiques de visibilitat, desig i poder que han travessat històricament la representació del cos i l’obra femenina en l’art. En aquesta mostra, però, el focus no està en el que és la dona, sinó en el que ha creat des de la seva capacitat, imaginació i gest artístic, posant en valor l’obra com a resultat d’un procés de pensament i experiència singular.
La mostra reivindica la ceràmica com a llenguatge artístic amb un fort potencial subversiu, capaç de desafiar narratives dominants i generar espais de resistència des de la materialitat i el gest.
BRAVA està situat en una antiga fàbrica de ceràmica, una de les moltes que han fet famosa la Bisbal.
Annick Galimont
Heortè
Gres, peça feta a mà amb tècnica de modelatge.
Heortè (ἑορτή) és una paraula grega antiga que vol dir “festa” o “celebració”.
En gres, com un cos que vibra, aquesta peça evoca la festa desbordant: un hervidero d’emocions, l’esclat del desig i la lleugeresa de la frivolitat. La matèria, dura i terrenal, es transforma en celebració.
Ánoixi
Gres, peça feta a mà amb tècnica de modelatge.
Ánoixi (Άνοιξη) en grec modern vol dir “primavera” 🌱.També s’associa simbòlicament amb el renaixement, el despertar de la vida i els nous començaments. En gres, s’alça el naixement de la vida: bella i imperfecta, com un temps que s’estira i es desplega. La peça captura l’alè inicial, fràgil i intens, d’allò que comença.
Maria Yelletisch
Cascos relicarios, 2023
Ceràmica
Coneguda per les seves obres que exploren la memòria, la repetició i la relació entre l’interior i l’exterior, abasta diversos mitjans, incloent ceràmica, pintura i tècniques mixtes. El seu treball sovint reflexiona sobre la solitud, la intimitat i la construcció de refugis emocionals a través de formes repetitives i meditatives. Aquesta peça es una fusió poètica que parla de resguardar el que és preciós o essencial, ja sigui físic, emocional o simbòlic.
Iris de Molina
Speculum: memòries d’un cos
Gres Xamotat, Dibuixat a pincell, Cuita en forn de gas, 1250ºC
La pràctica artística d’Iris de Molina parteix de la necessitat d’expressar les empremtes del trauma i l’abús inscrites al cos, connectant-les amb una memòria col·lectiva femenina que travessa generacions. La seva obra, en procés i oberta, es nodreix de la tensió entre oposats com el dolor i l’alleujament, la contenció i l’alliberament, i es deixa guiar pel gest instintiu, especialment el del pessic, que esdevé central en la seva metodologia. Inspirada pel salvatge, la contradicció i el joc lliure de la infantesa, s’allunya de la tècnica per donar pas a un traç inconscient que explora les memòries amagades en el cos ferit.
Sarai Aleman
Peixera nº6
Porcelana amb fibra de paper pintada amb aquarel•les ceràmiques
Textures
Porcelana pintada amb aquarel•les ceràmiques
Les peces de Sarai Alemán, creades en porcelana translúcida i pintades a mà amb tinta negra, juguen amb la llum i la translucidesa, convertint-se en contenidors d’atmosferes delicades. Els dibuixos que recorren la superfície, flors, peixos, línies que flueixen, es transformen segons la mirada i la incidència de la llum, generant un diàleg entre interior i exterior. Així, cada volum esdevé un espai poètic on la matèria ceràmica, aparentment sòlida, respira lleugeresa i moviment.
Laura Elíes
La Judith
Gres d’alta temperatura 1260•C.
L’Ona
Gres d’alta temperatura 1260•C.
Aquestes peces neixen de l’intent de repetir un gerro antic, però els errors del procés es van convertir en essència artística. La imperfecció hi esdevingué llenguatge propi, donant vida a dues formes amb personalitat pròpia: Judith i Ona. Cada mirada les transforma i les redefineix, convertint-les, per a alguns, en un mirall del quotidià. Com és la Judith per a tu? I l’Ona ?
Natalia Suarez
EDRA
Fang negre de baixa temperatura, encaix en ferro soldat.
Peça de colada i engalba negra amb aplicacions de bòrax.
La tècnica de colada i l’engalba negra amb aplicacions de bòrax aporten profunditat i textura, mentre que la llum que s’hi reflecteix sembla capturar fragments de memòria i temps passat. Cada fissura i aplicació actua com a testimoni de la història de la peça, evocant resistència i la bellesa de les cicatrius que defineixen la nostra identitat.
